Un dibuix del model escolar durant la Guerra Civil i l’evolució durant el mig segle següent

“L’Escola del Saió. Retalls d’un projecte educatiu singular” ofereix un retrat del sistema educatiu des de l’inici de la Guerra Civil espanyola i fins a principis dels anys 80 del segle passat, amb la consegüent evolució que va experimentar durant aquelles gairebé cinc dècades. I tot a partir de l’exemple del col·legi del Saió, ja desaparegut, al municipi de Santa Margarida de Montbui (L’Anoia).

L’obra engloba tant la primera etapa del centre, quan s’anomenava “Escola Nova Unificada del Control de Montbui” (de 1936 fins a probablement dos anys després), com la segona i darrera, amb el nom de la “Escuela Nacional Mixta El Sayó” (entre 1962 i fins al 1982, quan l’escassetat d’alumnes va aconsellar-ne el tancament).

Trenta-cinc anys després de tancar portes de forma definitiva, algunes de les persones que hi van estudiar o hi van fer classes recorden amb una certa nostàlgia les hores que hi van passar. Un exercici de memòria històrica que es feia necessari.

“Vint anys”, al llibre del Certamen Literari Queralt 2016

El relat “Vint anys” va ser una de les obres finalistes del certamen literari que es va convocar amb motiu de la commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt (1916-2016). És la continuació del llibre “Tota una vida de regal”, publicat l’any 2014, basat en dues entrevistes a Mn. Josep Maria Ballarín. Si en aquell primer text la protagonista (la Queralt) tenia vint anys i escrivia en primera persona –i en format de diari personal– les impressions i cabòries després de la visita a Mn. Ballarín, “Vint anys” recupera algunes d’aquelles cavil·lacions de la Queralt però vistes amb la perspectiva del pas del temps, dues dècades després, i dirigint-se directament al mossèn ja desaparegut.

En el llibre que publica Edicions de L’Albí s’hi inclouen vuit treballs, tots de temàtica queraltina: els de les autores premiades, Montserrat Altarriba en poesia i Montserrat Cosp en prosa, així com els de Marc Pujals, Jaume Ferrer, Joaquim Sala, Melitó Camprubí i Carles Cervelló.

“Mig adormits”, conte infantil il·lustrat

Conte que parla de l’hemiparèsia infantil, una condició neurològica que afecta la meitat del cos. Història basada en el cas real de l’igualadí Pol Makuri Redolad Garcia, que s’ha encarregat també del disseny; de les il·lustracions se n’ha ocupat l’Elisabet Serra; mentre que el text ha anat a càrrec d’Oriol Solà i Prat.

Un llibre a tot color pensat i escrit amb la voluntat de donar a conèixer entre els més petits i d’una manera planera i didàctica l’existència d’aquesta realitat que afecta milers de persones al nostre entorn. D’una manera amena i divertida, explica als més petits les conseqüències d’una hemiparèsia en un nen de vuit anys, a banda de promoure valors com l’esforç, la valentia, l’afany de superació, etcètera. Tot plegat, cercant la complicitat dels pares a l’hora d’explicar i fer comprendre la diferència.

 

“De la vinya estant”, finalista al Miquel Arimany de poesia

El recull de sonets “De la vinya estant” ha estat reconegut al premi Miquel Arimany 2015 de poesia com un dels finalistes de la sisena edició d’aquest certamen que convoca l’Ajuntament de les Masies de Roda (Osona). Es tracta de catorze sonets on s’aborden una desena d’aspectes i elements de l’àmbit rural, des de la florida de l’ametller fins al so de les campanes o el treball laboriós d’una aranya.

Amb totes les obres finalistes es publica el recull anomenat “El límit dels ulls i vuit reculls més” (Ajuntament de les Masies de Roda, 2015), en referència al títol de l’obra de l’oristanenc Josep Riera Herms que el jurat escollí finalment guanyador.

“Un tren de matèries perilloses”, una de les vint-i-quatre narracions de ‘Bibliorelats’

El relat titulat “Un tren de matèries perilloses” forma part del llibre col·lectiu ‘Bibliorelats’ (Arola Editors, 2015), un projecte impulsat per l’entitat “Reusenques de Lletres” que s’ha materialitzat dins els actes de l’Any de les Biblioteques. Es tracta de vint-i-quatre relats de vint-i-quatre autors diferents, tots amb les biblioteques com a referent o espai literari.

A “Un tren de matèries perilloses”, un professor d’educació infantil entra a una biblioteca amb un grup de joves estudiants amb l’objectiu pedagògic de mostrar-los què ofereix i quines eines hi troben a l’abast. Però una tria poc afortunada fa que el monitor hagi de sortir cames ajudeu-me abans del que tenia previst…

L’arquitecte dels papers estripats

Enganxar els papers estripats que es troba per terra o a les papereres, intentant recuperar-ne el sentit inicial… El protagonista porta al màxim una de les seves aficions, fins al punt de convertir-la en una obsessió malaltissa. I així emprèn un viatge singular, endut per la seva passió i posant fins i tot en perill la confiança i l’estabilitat d’una relació amorosa tot just iniciada.

L’escapada a terres noruegues buscant una suposada adreça escrita en un tros de paper que recull d’una paperera de l’aeroport, posarà a prova aquesta relació: a banda de trontollar per la distància, tampoc hi ajuda gens l’assassinat macabre que s’ha comès al barri just abans que ell marxés, amb algun detall peculiar que podria inculpar-lo…

                                                  

Un assaig complet del món dels retalls.

 

 

 

Llunàtics, descabalats o caparruts?

Porcs que volen, monges que somien amb girafes verdes, col·leccions insòlites o les manies del millor jugador del món… són alguns dels universos que queden reflectits en aquest recull d’històries desenfadades.

A “Llunàtics, descabalats o caparruts?”, l’autor inclou una cinquantena d’episodis quotidians basats en fets reals que garanteixen al lector una lectura amena i entretinguda.

Tota una vida de regal

Què faries, si et diguessin que et queda un any de vida? O preferiries que els metges no t’ho diguessin mai, per estalviar-te aquest compte enrere agònic?

A partir del diari personal que escriu la Queralt, la jove protagonista, i per tant amb un llenguatge senzill i entenedor, l’autor proposa una interessant aproximació al dilema mèdic que es planteja sovint a l’hora d’anunciar alguns pronòstics. Tot i parlar de la mort, no deixa de ser un sentit cant a la vida.

                                                       

PÀGINA EN CONSTRUCCIÓ PERMANENT

     =D

Disculpeu les molèsties.